san ramón

.

.../...

"Me encontré en la calle San Ramón, la verdadera cloaca de Barcelona. En ella había de todo. Putas embarazadas de rostro color malva. Ancianas desdentadas que sólo podían usar su lengua. Moros asesinos con la nariz llena de sangre. Y, sobre todo, negros."

Pàgina 58 i he notat que estava al lloc equivocat. He deixat el Barri gòtic i he començat a caminar perseguint, amb desig, tot allò que només la Barcelona més canalla encara té. I és que, del 86 al 08, no tantes coses han canviat al Raval. Per sort o per desgràcia, el Carrer Sant Ramon s'ha mantingut fidel a les misèries de la seva gent i a les teves, i a les meves. M'he aturat al número 19. Dins la diminuta barra del bar hi havia putes, velles, moros i negres. L'únic tamboret buit duia el meu nom. El meu i el de tots aquells que necessiten fugir. He entrat i ningú s'ha immutat. Tots som protagonistes de la nostra pròpia història i, quan ja no se sap si s'està al principi o al final, les històries dels demés ja no importen. No tenia cap audiència pendent de mi. Finalment he cridat al cambrer que mig dormia al costat del ventilador i li he demanat un gintonic. No m'agrada la ginebra. No m'agrada la tònica. Tanmateix, no podía beure res diferent.

L'amargor del cubata, la del llibre i l'olor a alcohol i colonia barata de puta han fe que comencés a suar. Anava llegint, faltaven poques pàgines ja i jo suava més. Ha estat agredolç. He reconegut cert deliri en aquella humitat. Suor plaent.

He marxat a les 22h del bar, que ja plegava i li he donat la mà al cambrer-propietari. Mentre em despedía, s'ha dirigit a mi per primera vegada i m'ha dit "tu tienes muchos problemas no?". Jo feia hores que estava jugant i, en canvi, ell m'ha guanyat la partida en la seva primera jugada. No he sabut dir res més que un "por què lo dices?" que, com una punyalada ell ha respòs "has venido a mi bar sin estar colocado y a leer un libro. A ti algo te pasa". I quan semblava que ho tenia tot perdut, he respòs amb un hàbil i mig rialler "tranquilo que volveré y te contaré mi história" i he marxat del local amb la satisfacció i la certesa que no era l'útima vegada que creuaria aquell llindar.

J S J

.